RODAMET- La meteorologia de Roda de Barà

LO QUE PASA EN RODA DE BARÀ Y COMARCAS TARRAGONINAS

jueves, abril 27, 2006

Dia caluroso en Tarragona 26-04-2006

Dia autenticamente caluroso, dia de playa poco a poco se va viendo como el verano meteorologico empuja a marchas forzadas hoy en la provincia casi se alcanzaban lo 30ºc, en Roda de Barà llegabamos a 26.5ºc la temperatura máxima más alta en lo que llevamos de año.

Datos de temperatura máxima 26-04-2006 Tarragona
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

L'Arboç: 28.8ºc
Vinebre: 28.4
Tarragona-Universidad Lavoral: 28.1ºc
La Nou de Gaià: 27.6ºc
Perafort: 27.5ºc
Cambrils-regueral: 27.5ºc
Deltebre: 26.8ºc
Benissanet: 26.8ºc
Roda de Barà: 26.5ºc
Valls: 26.3ºc
Reus: 26.2ºc
Torredembarra: 26.1ºc
Bráfim: 26ºc
L'Aldea: 25.8ºc
Botarell: 25.7ºc
Ulldemolins: 24.9ºc
Margalef: 24.6ºc
Amposta: 24.2ºc
Santa Coloma de Queralt: 22ºc
Alcanar: 21.8ºc
Prades: 18.9ºc


Crispin Parra.

miércoles, abril 26, 2006

Temporal de gregal 24-04-2006

De majo podemos considerar el temporal de gregal con viento sostenido en la playa y rachas que pasaron de 60 km/h, una dana en el Se de la peninsula impulsaba vientos de levante agregalados a la costa catalana más en la costa sur, las olas en su maxímo llegaron entre el 1.5-2 metros en las playas, las olas se quedaron a escasos 2 metros del paseo maritimo, nada especial pero si un temporal bién agradecido para la vista.

Mapa sinóptico de 500 hPa y superficie.



Vistas de la playa de Roda de Barà desde la ermita de Barà, dirección Torredembarra.



Ahora las fotos son tomadas en los acantilados dels munts de Torredembarra, acantilados de entre 10-20 metros de altura, aquí con más profundidad las olas eran de 2-3 metros y picaban con violencia al acantilado.









Agradecemos a Marc Bou observador del vendrell quién nos presta estas fotos desde Comarruga, donde se observa como los surfers se lo pasan en grande.





Crispin Parra.

El año que en cambrils llegaron a -10ºc


El mes de febrer de l’any 1956, ara fa 50 anys, Cambrils va patir durant uns quants dies una intensa onada de fred en què es van enregistrar temperatures glacials.

Lluís Rovira i Barenys - http://www.revistacambrils.cat/

El mes de febrer de l’any 1956, ara fa 50 anys, Cambrils va patir unes temperatures glacials que van arribar als 10 graus sota zero. La gent que ho va viure encara recorda aquell any de les gelades en què fins i tot els pagesos van haver de deixar les feines del camp, alguns dies, a causa del fred intens. Aquesta baixada de les temperatures, amb certes oscil·lacions dels valors enregistats, es van perllongar durant la primera quinzena d’aquell mes de febrer de l’any 1956.

El 3 i el 12 de febrer

L’edició de la Revista Cambrils corresponent al mes de febrer de l’any 1956 publicava dos articles sobre aquesta onada de fred. El més extens, signat per Meteoro, explicava que “unes temperatures glacials van assotar el nostre camp durant els primers quinze dies d’aquest mes de febrer. El termòmetre, que la nit del dia 1 de febrer va baixar fins als dos graus sota zero, es va mantenir per sota d’aquesta temperatura durant tot el dia de la Candelera, el 2 de febrer. A les vuit del vespre la temperatura era de tres sota zero i a les onze i mitja de la nit havia arribat als cinc sota zero i seguia baixant”. El dia següent, el 3 de febrer, diferents termòmetres situats en diferents llocs de Cambrils donaven la xifra de nou graus sota zero. Aquesta temperatura es va repetir dies després, concretament el 12 de febrer.

La crònica de Meteoro fa referència a les dades de l’estació meteorològica de la Casa Sant Josep, “l’estació meteorològica de Sant Josep, que és la que normalment ens comunica les dades, va enregistrar vuit graus sota zero, diferència natural amb la d’altres centres termomètrics, ja que es troba davant de la casa i, per tant, a recer del fortíssim vent de mestral que és el que ens va portar aquestes baixes temperatures impròpies del nostre terreny”.

Dos anys abans, el febrer de 1954, ja s’havien enregistrat unes temperatures similars. Segons la crònica de Meteoro, s’havia arribat als 7 graus sota zero, concretament la matinada del dia 2 de febrer, qualificant aquesta dada en aquell moment com “la temperatura més baixa enregistrada a Cambrils en el que va de segle. Ara bé, aquest any, referint-se al 1956, s’ha batut el rècord. Indiscutiblement, el que no s’havia viscut mai s’ha repetit ara en dos anys”.

A l’edició de la Revista Cambrils corresponent al març de 1956, el mateix Meteoro comentava de nou l’onada de fred del mes de febrer precisant les dades, “les temperatures mínimes es van enregistrar durant les matinades dels dies 2 i 12 amb 9 i 10 graus sota zero, respectivament, a l’aire lliure. Des del dia 2 fins al 15, el termòmetre amb prou feines va pujar als zero graus. La matinada del dia 20 el termòmetre va baixar fins a 4 sota zero. Al llarg del mes de febrer, les gelades es van repetir tots els dies.”

Fred i vent

Aquesta onada de fred va penetrar a la península ibèrica com a conseqüència d’una baixíssima pressió i va arribar, segons explica la crònica d’aquell moment, “com un gran vendaval del nord-oest. A l’amainar el vent, la temperatura es va anar recuperant gradualment, però durant uns quants dies va gelar fins i tot en ple migdia. Algun veí assegura que un termòmetre situat en ple vendaval va arribar a marcar 12 graus sota zero, cosa que acollim amb les majors reserves. El cert és que les emissores d’Europa central i del nord anunciaven temperatures àrtiques. Una emissora alemanya donava el dia 2 de febrer la notícia que s’estava gelant el mar Bàltic i que tots els rius estaven coberts per una gruixuda capa de gel. Estocolm va batre el rècord a l’enregistrar 53 graus sota zero.”

Danys a la pagesia

Els pagesos encara recorden les conseqüències que van comportar aquelles gelades per al camp. Es van malmetre collites i molts arbres van quedar danyats. El fred va matar els olivers que havien estat esporgats i va deixar els garrofers sense collita durant almenys tres anys. La mateixa crònica de Meteoro comenta: “s’han perdut les collites de taronges i llimones, així com les de faves, carxofes, pèsols... A hores d’ara, el camp està desgraciadament fet una pena!”. A la crònica de la revista del mes de març de 1956 Meteoro comentava que al camp havia matat gairebé totes les plantes, “perquè, que sapiguem, només es van salvar els espinacs. Els avellaners sembla que no es veuran molt afectats. Es van assecant també un gran nombre de palmeres i eucaliptus i durant aquests dies ha estat molt difícil veure res verd pel camp. Fins i tot l’herba s’ha secat i els llocs de venda de verdura han quedat deserts”.

A la Casa de la Vila es va celebrar una reunió, el diumenge 4 de març, per tractar la problemàtica generada per les gelades. Hi van assistir l’Ajuntament en ple amb l’alcalde August Espolet al capdavant, el Consejo Local de F.E.T. i de les Jons, el Cabildo de la Hermandad Sindical i representants de la Cooperativa Agrícola i la Confraria de Pescadors. Es va acordar demanar dos milions de pessetes a Crédito Agrícola, demanar a la Diputació de Tarragona que deixés sense efecte el pagament del Arbitrio sobre la Riqueza Provincial i sol·licitar una moratòria per a la contribució de l’any 1957, entre d’altres punts.

Aigua del mar gelada sobre les pedres

En un altre apartat de la Revista del mes de febrer, dins la secció “Crónica... en pocas líneas”, Anton Moretó explicava altres conseqüències del fred intens, “a cada moment es van coneixent nous detalls dels mals causats per l’intenssíssim fred de la primera setmana de febrer. Segons informacions rebudes d’uns quants fontaners, mecànics... la majoria de les canonades que estaven a l’aire lliure han esclatat a causa de la dilatació de l’aigua al seu interior al gelar-se. Ha passat tant a les canonades de plom com a les de ferro de bastant de gruix. També han esclatat molts motors d’explosió agrícoles a causa d’haver-se’ls gelat l’aigua de la refrigeració al seu interior. Al camp s’han gelat fins i tot les cols i les herbes, però el més espectacular ha passat a la desembocadura de la riera, on s’ha arribat a gelar l’aigua del mar sobre les pedres”.

domingo, abril 23, 2006

Conferència: El canvi climàtic Francesc Mauri - 25-04-2006 en Roda de Barà


El popular meteorologo de TV3 y catalunya Radio, Francesc Mauri, hará la conferència: El Canvi Climàtic: veritats i mentides, como acto de la setmana cultural de Roda de Barà el martes 25-04-2006 a las 21:30 en el casal cultural les Monges de Roda.

Nascut el 1966 a Barcelona. Em considero autodidacta, tot i que després he estudiat geografia per especialitzar-me en climatologia.

Començo a Catalunya Ràdio el 1985 i a Televisió de Catalunya el 1988. Col.laborador de diversos mitjans en aquests 20 anys de professió, entre els quals destaca el Grup Flaix o el diari "La Vanguardia".

Membre del Consell Assessor del Servei Meteorològic de Catalunya.

No os lo perdais.

Tormentas del 20-04-2006

Esta vez no fueron tan intensas y se concentraron sobretodo entre l'Alt camp donde encontramos Querol con 9.2 mm y la Conca de Barberà, donde encontramos L'Espluga de Francolí con 10.2 mm, la actividad electrica fué más importante donde a las 14:00 se observaron rayos y se escucharon truenos desde Roda de Barà que cayó solo 1 mm.

a las 02:00 de la madrugada una tormenta se paseaba por delante de las playas de Roda de Barà, como muestra el mapa de rayos.

Otros datos:
:::::::::::::::::::
Ulldecona: 7.4 mm
El Montmell: 6 mm
Bráfim: 6 mm
Vila-Rodona: 5.6 mm
Almoster: 5 mm
Perafort: 4.4 mm

Imagen del satelite.



Imagen mapa de rayos.



Crispin Parra.

Empiezan las tormentas fuertes 17-04-2006

Dice que Abril aguas mil, pero esta primavera esta resultando de las más secas de los ultimos años, todo y eso el 17-04-2006, comenzaron las tormentas y lluvias fuertes, sobretodo en la zona dels ports y montañas tarragoninas, dsestacar que fuera de montaña las lluvias no fueron tormentosas, como muestra el mapa de rayos.



La secuencia del radar del SMC, en los momentos más significativos.







Imagen del Satelite.


La precipitación más abundante se concentró en la zona de la Terra Alta con 51 mm en Horta de Sant Joan, 43 mm en Arnes y 40 mm en Gandesa.

Otros datos
:::::::::::::::::::::
Flix: 30 mm
Falset 24 mm
Riba-Roja: 19 mm
ulldemolins: 16 mm
La Senia 11 mm
Prades: 11 mm
Almoster: 9 mm
Vinebre: 9 mm
El Montmell: 8 mm
Roda de Barà: 4.5 mm
Valls: 4.2 mm
Torredembarra:2.6 mm

Foto del Priorat.



Foto de l'Alt Camp desde l'Alzineta mirando para Valls.



Crispin Parra.

Temperaturas frias, las noches del 11-12 de Abril

Se pueden considerar de frias las temperaturas nocturnas del 11-12 de Abril, las previsiones así lo indicaban dias antes.



El susto en el mundo de la pagesia fué considerable, la tendencia fria que dias antes se pronosticaba se cumplia.



En esta época del año -2ºc son fatalas para la vegetación y cultivos, que ya estan brotando y desperatndo del letargo, comarcas como L'alt camp, la Conca de Barberà, el Baix Camp y el Priorat, registraron temperaturas de entre 0ºc y -3ºc, incluso en comarcas litorales del Camp de Tarragona la temperatura llegó entre los 2ºc y 3ºc, aparentemente no hizo daño las heladas en el interior, aparentemente.

Las temperaturas fueron más altas en les Terres de l'Ebre.

Temperaturas del 11-04-2006
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::



Temperaturas del 12-04-2006
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::.::



Crispin Parra.

lunes, abril 03, 2006

Abril empieza muy cálido

Hemos cambiado de mes y se nos a presentado un fin de semana el del 01/02-04-2006 digno de las primeras visitas a las playas, el viento de poniente trajo temperaturas altisimas, sobretodo las máximas en la costa y las minimas en el interior, el dia 02 fué mucho más cálido en la costa, en comparación al interior y llegó a lloviznar de madrugada de forma anécdotica.

Aqui tenemos dos cuadros con las temperaturas.

01-04-2006



02-04-2006



Crispin Parra.

sábado, abril 01, 2006

Llegan las golondrinas( Orenetes) 21-03-2006

Ya las tenemos aquí, llegaron el 21-03-2006 a Roda, después de ivernar en tierras más cálidas de africa, vuelven con nosotros para pasar la primavera y el verano, toda una gozada verlas volar por nuestros cielos.

Fotos de la Nou de Gaià-Tarragonés




Aqui vemos la aceptación que tienen entre la gente, en una casa de pagés de la Nou de Gaià




Casas repletas de nidos.

Crispin Parra.

Efecto del viento sobre los pinos en Roda de Barà

Veremos los efectos que el mestral con el paso de los años hace sobre los pinos más expuesto al viento, sin duda un espectaculo ver los ejemplares como adoptan formas, a veces forzadas a veces para combatir de forma más comoda la acción del fuertre mestral ( NW) que sopla en Roda de Barà.

Aqui vemos la resistencia de una bandera con el mestral, se ha comido la ropa en los arboles pasa lo mismo.




::::::::::::::::::::::::::::::::::

Aqui vemos un pino en el borde de un cortado como a perdido las hojas, el grosor del tronco es delgado, cosa común en todos los pinos que estan muy expuestos y son jovenes, pinos de la misma edad en zonas que no les llega tan claro el viento suelen ser más gruesos.



El pino, sin apenas hojas, ya adopta la dirección del viento para no egercer tanta resistencia.



Este pino es muy curioso!, hablamos de un pino grande con bastantes años, si nos fijamos en el troco no nos dará la sensación de que tenga muchos años, pero fijaros en el grosor de la base del pino, es muy grueso, seguramente porque tiene más humedad a ras de suelo que no un poco mas arriba donde el aire seco le pega fuerte, esta caracteristica se observa mucho en los pinos muy expuestos, se observa totalmente inclinado y con un claro enorme sin hojas que es donde para el viento.



Ninguna rama por la banda del NW.



Ya de jovenes, se tuercen para no para el viento tanto, aprenden rápido.



Este pino a primera vista, parece que este muerto o que padece alguna enfermedad, no es así su situación en un cortado hace que esté totalmente desplumado.



Espectacular, hay pinos que directamente viven totalmente paralelos o mejor dicho viven en el suelo, de esta forma el viento no les afecta.



Dos magnificos ejemplos.





Mismo patrón, inclinado y sin hojas.



Cada pino lucha a su manera contra el viento, este pino vine expandido en el suelo.



Pino paralelo al suelo.



Si recordamos la bandera, a estos pinos les pasa lo mismo por la zona expuesta al NW, en el caso de la bandera se comia la tela, en el caso de los pinos se come las ramas i las hojas.





Crispin Parra