La provincia de Tarragona, fué muy castigada con unas lluvias super-torrenciales como pocas veces se ven, también afectaron a otros puntos de catalunya con mucha intensidad en Girona.
Una cronica magnifica de Joan Arús
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Durant el dilluns dia 10 els aiguats van tornar a ésser notícia; ja des de la matinada pluges torrencials descarreguen al pre-litoral de Tarragona, eixamplant-se al llarg del dia cap a Llevant tot reseguint un eix marcat per la Serralada Pre-litoral. Al final del dia es compten 8 víctimes mortals a tot Catalunya, i els despefectes ocasionats s'avaluen ens uns 15000 milions de pessetes.
(A l'observatori oficial de l'INM a l'Alforja, es van enregistrar 403 mm en 24 hores fins a les 12 del dia 10, i 419,6 en 34 hores. No obstant, i segons informa M. Taverna, en un altre pluviòmetre de la part alta del poble, a uns 300 m en línia recta es van recollir 450 mm). En primer lloc, són de destacar els aiguats que es focalitzen a la rodalia de les serres del Montsant-Prades-La Mussara, destacant el màxim de 450 mm enregistrats a l'Alforja (Baix Camp), 240 dels quals caigueren en unes dues hores, els 415 de Porrera (Priorat), 120 dels quals caigueren en només una hora, o els 397 de Cornudella-Siurana (Priorat). Aquestes quantitats són acumulades en 24 hores, si bé un percentatge molt alt es va recollir en encara no 6 o 7 hores. Déu-n'hi do quins registres, tot i no tenir gaires pluviòmetres a la zona afectada, que provocaren impressionants crescudes dels rius i rieres de la zona. Aquest aiguat no és insòlit en aquestes terres, però, molt probablement, per trobar-ne un de proporcions semblants ens hauríem de remontar a la nit del 22 al 23 de setembre de 1874, al famós aiguat de Santa Tecla, amb 570 morts, del qual no es tenen registres meteorològics locals; només sabem que les precipitacions varen ser generals a Catalunya, i a la ciutat de Barcelona van recollir 63 mm amb llamps i vent fort de gregal. Posteriorment, la nit del 18 al 19 d'octubre de 1930, es registraren 348 mm a Montblanc (Conca de Barberà). És l'anomenat aiguat de Sant Lluc, de conseqüències també catastròfiques, sobretot a la conca del Francolí, però molt menors a les del 1874. Posteriorment, i segons ens comenta Miquel Taverna, observador de l'INM a l'Alforja, el 29 de setembre de 1959, s'enregistren 280 mm a l'Alforja en només 6 hores, 230 dels quals cauen en encara no tres hores, però de conseqüències molt menors a les del 10 d'octubre del 1994. Més recentment, sembla que a la tardor del 1967 hi va haver un aiguat tan intens com el que volem estudiar, si més no a Porrera, però que tampoc no ha estat estudiat; segons ens comenta l'eficient col_laborador de l'Alforja, és el 9 de novembre de 1967 quan a l'Alforja es mesuren 150 mm i a Porrera 310. Darrerament, la nit del 8 al 9 de setembre de 1992 s'enregistren 250 mm al nord del Baix Camp, produint impressionants crescudes a les rieres d'Alforja, Maspujols i Riudecanyes.En segon lloc destaquem màxims secundaris de precipitació, però molt inferiors, entre 200 i 250 mm. Trobem un màxim lleugerament superior a 200 mm a les muntanyes de l'Alt Penedès-serra d'Ancosa, a la capçalera del Foix, que provoca la seva crescuda més gran en els darrers 40 anys. Més a Llevant, trobem el màxim de les muntanyes de Sant Llorenç del Munt lleugerament superior a 200 mm, però que probablement s'allargui cap a la serra Granera i sigui més quantiós, i que provocà impressionants crescudes, principalment les del Calders, el Ripoll, el Tenes, i la riera de Caldes. Els màxims de les comarques orientals, alguns superiors als 250 mm, a la conca del Llémena (vall encaixada entre el Collsacabra i la serra de Finestres i oberta al SE), a Beuda (vessant sud del turó de la Mare de Déu del Mont) i al vessant marítim de les muntanyes de Sant Pere de Roda i el Pení, així com el màxim de més de 200 mm de la serra dels Ports, pensem que són el resultat de diverses tongades de pluges.
Superfície
La costa catalana actua com una frontera tèrmica. La mar Mediterrània, entre Catalunya i Balears, es troba a una temperatura que oscil_la entre els 19 C pel nord i els 23 C, per la part més meridional, entremig de Mallorca i el golf de Sant Jordi. La massa d'aire advectada pel vent de llevant pren la temperatura del mar i és gairebé saturada. Per altra banda, a l'interior de catalunya hi ha aire relativament fred estancat i que fins i tot davalla per la vall de l'Ebre ( i molt probablement per la del Siurana-Montsant), establint-se una notable diferència tèrmica a l'extrem sud de catalunya, a manera de front costaner. Entre Reus i Roquetes, separades només per 70 Km tenim les següents temperatures: a les 00 UTC, 17.8 i 16, a les 03 UTC, 19.6 i 15.9, a les 06 UTC, 20.0 i 14.9 i a les 09 UTC, 18.4 i 16.5
A les 00 UTC del dia 10 d'octubre s'observa una mesoalta de 1020 hPa a l'interior de catalunya, reforçada per la descàrrega d'aire fred associada al pas d'una gran tempesta, amb vent terral fluix. A partir de les 3 UTC la pressió comença a baixar, i el vent de llevant augmenta molt a tota la costa central, estant encalmat a la vall de l'Ebre. A les 6 UTC, el llevant a baixat de força i a la vall de l'Ebre ja tenim mestral fluix.
El més important és que l'entrada sobtada de llevant de les 3 UTC, va associada amb una dorsal de THW 17 graus a la costa central i sud, i un tàlveg de THW d'uns 15 graus al Baix Ebre. Aquesta dorsal de THW que correspòn a una forta advecció càlida, a les 9 UTC assoleix el màxim valor a la costa central amb 18 graus, quasi 19 a les 12 UTC a la costa nord.
925, 850 i 700 hPa
Destaquem la forta advecció càlida sobre el mar Catalano-Balear, amb forts vents del Sud al nord d'Africa, resaltant un LLJ a 850 hPa, que el dia 9 a les 12 UTC és damunt de l'Atlas, i el dia 10 a les 00 UTC és a la costa catalana en forma de LLJ del Sud-est i amb 50 Kt. Pel que fa a 700 hPa destaquem una massa humida, (RH>80%) arrossegada pel LLJ, que també es reflecteix a 850 i 925 hPa.
500, 300 i 250 hPa
A 500 hPa, destaquem, a les 12 UTC del dia 9 un tàlveg molt allargat, amb ona secundària a la meitat nord peninsular que porta associada una petita entrada freda, com es pot notar al sondeig de Saragossa, la qual cosa no passa amb Barcelona ja que no disposem de dades de Palma i per tant la suposició és més complicada.
A 300 hPa a les 12 UTC del dia 9 hi una dorsal ben marcada, encara més a 250 hPa, però amb tot un corrent màxim de vents de fins a 100 Kt, que denota la connexió subtropical, tant a 300 hPa com a 250 hPa. A les 00 UTC, la dorsal s'ha desplaçat cap a França, quedant la costa catalana en zona de difluència. A més a més el màxim de vent s'ha enfeblit una mica a 300 hPa i també s'ha bifurcat (probablement per una gran tempesta que hi ha al nord del FIR de Barcelona), alhora que a 250 hPa s'observa un paquet o jet streak de 125 Kt, corresponent al Jet Subtropical (ST), que és a punt d'arribar a la costa catalana,com es pot observar millor a les imatges del Meteosat, especialment al WV en forma d'una zona fosca o dry slot .
Joan Arús
